Quan la pintura es transforma en música: el nostre particular viatge sonor!

Hi ha preguntes que no surten dels llibres. Aquesta va sorgir davant d’un quadre, enmig d’una sala de museu: i com sonaria si tingués so?

Els alumnes de 4t d’ESO de Llenguatge musical (curs 2025/26) de l’Institut d’Ensenyaments Artístics Oriol Martorell van visitar el Museu del Prado i el Thyssen-Bornemisza amb una mirada diferent de la del visitant habitual. Van agafar pinzells… per a compondre! La idea no era prendre apunts per a la matèria d’història de l’art, sinó a fer-se una pregunta inusual davant de cada obra: si aquell quadre fos una peça musical, com sonaria? 

De tornada a l’aula, sota la guia de Mireia Martín i Sergi Megías, cada alumne va triar una obra i va emprendre el procés de compondre. Convertir en notes, ritmes, silencis i harmonies allò que la pintura transmet. No ha estat un exercici tècnic, sinó un acte d’interpretació. Perquè musicar un quadre no és il·lustrar-lo amb so de fons: és prendre decisions sobre què sents tu.

Una traducció entre dos llenguatges

Per compondre a partir d’una pintura, primer cal saber-la llegir. I aquí és on el projecte es torna exigent: l’alumne ha de mirar l’obra tot buscant-hi les regles internes. Per què el pintor va triar aquelles pinzellades i no unes altres? I per què aquells colors? Per què la figura ocupa aquell lloc i no el centre? Per què la llum entra des d’aquell angle?

Cada una d’aquestes decisions visuals admet una resposta sonora. Un fons fosc i dens pot demanar un registre greu i un tempo lent; una pinzellada nerviosa, un ritme entretallat; un contrast violent de colors, un salt brusc d’harmonia. No hi ha equivalències fixes i aquí rau el valor de l’exercici: dues persones davant del mateix quadre arribaran a dues músiques diferents, perquè cada mirada i cada oïda són diferents. La composició final és com la manera com l’alumne la va sentir.

El museu sonor

El que trobaràs a continuació és el resultat d’aquest procés: un museu sonor construït a partir de grans obres de la pintura universal. Cada peça és una finestra a com un alumne va mirar un quadre i va decidir com sonava. És ell resultat d’un aprenentatge viu: connectar l’art plàstic amb l’art sonor.

Entra, observa i escolta. Perquè un quadre no només es mira — també se sent. I potser, la pròxima vegada que el trobis en un museu, el sentis d’una altra manera.

Fes clic, descobreix el nostre museu sonor i comenta el teu preferit.