Oslo 2026: què ens emportem de la trobada anual de la YMTE

Una trobada per pensar el futur dels joves talents musicals

L’organització va anar a càrrec de l’Institut de Música Barratt Due, una de les poques escoles de Noruega que ofereixen formació des de l’escola bressol fins a l’etapa preuniversitària. Fundada el 1927, el 1932 va obrir la primera llar d’infants musical del país.

El lema d’enguany, Learning Transition and the Future of Young Musical Talent, plantejava una pregunta de fons: com pot Europa reforçar els itineraris dels joves talents sense perdre la diversitat de les seves tradicions educatives? Segons el registre previ, hi estaven convocats uns 45 delegats de 26 institucions de 17 països.

Dimecres: què ha de ser un jove músic a divuit anys?

La primera jornada va girar al voltant d’una sola pregunta: què hauria d’haver assolit un alumne quan surt de l’etapa preuniversitària? La benvinguda va anar a càrrec de Stephan Barratt Due, net dels fundadors de l’escola, i va incloure l’actuació de dos alumnes, de piano i de violoncel.

Magdalena Bork (Universität für Musik und darstellende Kunst, Viena), que va intervenir telemàticament, va plantejar que la qüestió no és si cal exigir excel·lència, sinó què entenem per excel·lència i quin desenvolupament humà i artístic possibilita. El canvi més important no és passar de l’etapa preuniversitària a l’ensenyament superior, sinó el moment en què l’alumne deixa que altres el guiïn en tot i comença a fer-se càrrec de la seva pròpia formació. 

Piret Hendrikson (Heino Eller Music College, Tartu) va afegir una mirada de professor: un entorn segur, oportunitats d’explorar, atenció personal sense perdre la joia de fer música i espai per créixer al ritme propi. Özgür Mert Esen (Qatar Music Academy) va defensar que la inspiració, l’aspiració, la motivació i la resiliència apareixen sovint de manera immadura i que cal reconèixer-les com a material en desenvolupament, no descartar-les.

A la tarda, una taula rodona va debatre què hauria de ser l’èxit a divuit anys. Va quedar una frase com a resum: cal estandarditzar el marc, no l’alumne. El resultat de la jornada va ser cinc principis, que la YMTE va recordar l’endemà com a punt de partida:

• L’èxit a divuit anys és més que el rendiment.
• L’excel·lència i el benestar van units.
• La curiositat, la resiliència i els hàbits disciplinats ajuden a fer florir el talent.
• L’educació ha de cultivar la independència, l’apropiació de l’aprenentatge, el pensament crític i la confiança.
• Els alumnes s’han de preparar tant per a l’ensenyament superior com per a mantenir un vincle musical al llarg de la seva vida.

Dijous: de la reflexió al treball en grup

El segon dia va passar de les idees a la pràctica. El matí es va dedicar als resultats d’un projecte Erasmus+ que busca un llenguatge comú de resultats d’aprenentatge entre sistemes molt diversos. Una cartografia amb 42 respostes de 40 institucions de 21 països. Özgür Mert Esen va mostrar un gran acord en les competències artístiques i tècniques, i va proposar quatre àrees de competència comunes: artística i interpretativa; coneixement i comprensió; creativitat i desenvolupament artístic; i autonomia, reflexió i col·laboració.

L’AEC (Associació Europea de Conservatoris) hi va afegir la idea de la «motxilla»: a més de la tècnica, l’alumne hauria d’arribar a l’ensenyament superior amb competència digital, consciència del benestar i una brúixola professional. En el debat posterior es va assenyalar allò que faltava, la veu de l’alumne, i que el pont entre l’etapa preuniversitària i l’ensenyament superior ha de ser de doble sentit.

A la tarda, una presentació sobre neurociència i aprenentatge musical va anunciar que es farà un seminari en línia dirigit al professorat el diumenge 23 de maig de 2027. La xarxa Music and Dance for Europe va explicar com organitza les mobilitats Erasmus+ entre escoles d’art, amb la reciprocitat com a objectiu, i un projecte pilot noruec va plantejar com equilibrar la formació musical intensiva amb l’educació general i l’activitat física dels alumnes entre setze a dinou anys.

La part central va ser el treball en diferents ponències: els participants van aportar unes seixanta-quatre idees sobre en què hauria de centrar-se la YMTE els pròxims anys, i l’organització les va agrupar en vuit camps d’acció. El nostre centre va moderar la taula de mobilitat i oportunitats internacionals.

Divendres: intel·ligència artificial i pràctica reflexiva

El tercer dia va combinar dues mirades complementàries sobre l’ensenyament instrumental. José Luis Miralles Bono (Conservatori de Castelló) va presentar els experiments que fa amb IA des del 2024: els models d’àudio imiten estils amb un realisme sorprenent, però no entenen la teoria musical, mentre que els models de text milloren cada cop més i ja analitzen partitures compàs a compàs i proposen exercicis d’estudi. El seu principal missatge és la «delegació cognitiva»: si l’alumne es refia de la IA sense criteri, no desenvolupa el seu propi pensament, i com a futurs professors tampoc aprendran a ensenyar.

Afrim Shabani (Shabani School, EUA) va presentar The Reflective Studio, un marc de recerca-acció en set fases (observar, preguntar, dissenyar, ensenyar, recollir evidències, reflexionar i adaptar) que ajuda els professors a fer visible el seu raonament a la classe. La proposta pràctica és començar petit: un alumne, una pregunta, un canvi. I això enllaça amb el que es va dir dimecres: la reflexió del professor ha de convertir-se, de mica en mica, en reflexió de l’alumne.

Música a Oslo: dos concerts

Dijous al vespre vam assistir al concert del desè aniversari de la Ung Filharmoni (la Jove Filharmònica d’Oslo) a l’Oslo Konserthus, dirigit per Marin Alsop, amb obres de Barber i Zinovjev i la Simfonia núm. 5 de Xostakóvitx. A l’obertura de divendres, el concert es va recordar com una mostra de com dues generacions de músics treballen juntes. Entre els joves hi havia alumnes de l’escola amfitriona.

Divendres, al Nobel Peace Center, va tenir lloc el concert de la YMTE Wind Orchestra, i també va actuar un conjunt de vent format per alumnes de les escoles de la xarxa YMTE. Entre els intèrprets hi havia una alumna de fagot del nostre centre.

Cap on va la YMTE

La sessió de cloenda va ordenar el treball de les taules en vuit camps d’acció possibles, sense aprovar-ne cap de manera definitiva. Es va anunciar un grup de desenvolupament, liderat per Jan van Bilsen, que elaborarà un full de ruta de quatre o cinc anys per ajudar el Consell de Direcció. Els vuit camps proposats són:

1. Crear un espai de col·laboració per a la mobilitat entre centres.
2. Un programa de benestar i desenvolupament dels alumnes.
3. Recursos per a famílies i itineraris d’estudi.
4. Un pont més sòlid entre l’etapa preuniversitària i l’ensenyament superior, en col·laboració amb l’AEC (Associació Europea de Conservatoris).
5. Principis i estàndards compartits de bones pràctiques.
6. La YMTE com a centre de referència.
7. Una veu més forta per als joves músics i per a l’educació musical d’alt nivell.
8. Una organització més sòlida i sostenible.

Quan es va demanar a cada participant que triés un sol camp, van sortir, entre altres, el pont amb l’ensenyament superior, la mobilitat i l’intercanvi d’experiències, i la defensa pública de l’educació musical. També es va demanar incorporar el cant i el cor. La pròxima trobada serà a Stuttgart, amb un enfocament vocal com a activitat per als alumnes.

Coordinació Música · IEA Oriol Martorell